signatura_PNC2022.jpg

El fill jugador i el diable

Nom de l'informant: Dolors Planella i Berga

Data i lloc de naixement: 1920 (La Pinya)

Municipi de residència: Riudaura

On, com i de qui la va aprendre: A casa, amb la seva àvia i la seva mare.

Fotografia de l'informant

 

Lletra:

Don Josep se'n va al cafè,   i en el cafè de les dames.
Se n'hi ha jugat los diners   i el rellotge que portava;
no n'ha tingut prou d’això,   s'hi ha jugat l'americana.
Quan se'n veié avergonyit,   se'n va a casa de se(u) mare.
La seu mare, al sentir això:   -Fill meu, vés a confessar-te.
Quan la se(u) mare el veié,   sols amb la camis(a) i calces,
alça els ulls i li digué:   -(Ai)xís te'n partís lo diable.
I al punt de la mitjanit,   dimonis truquen la porta:
-Obri la porta, senyora,   venim a buscar el jugaire.
traieu-li aquestes cadenes   que en porta en el coll rotllades.
-Li'n posarem unes altres   que en seran molt més pesades.
La seu mare al sentir això:   -Fill meu, vés a confessar-te.
I al punt de la mitjanit,   Don Josep se'n confessava;
passat de la mitjanit,   Don Josep ja ne finava.
Sempre més recordaré   i amb la mar(e) de Déu del Carme,
que jo al pit la portaré   per relíquia venerada.

Observacions:

Es tracta d'una balada recollida per primer cop amb el títol "Lo fill de la viuda", al volum IV de "Cansons de la terra" (1866) de Francesc Pelagi Briz.

Més tard, la recollia Milà i Fontanals al Romancerillo Catalan, amb el títol "Don Josep" i també Joan Serra i Vilaró a "El cançoner del Calic" (1913) amb el títol "El jugador".

L'hem trobada també a l'Obra del Cançoner Popular (volum II), recollida a la Vall de Bianya (Garrotxa) l'any 1923 i amb el títol "El jugador fill de viuda".

N'hem trobat una versió amb el nom de "El jugaire" al Cançoner de Pineda 1931), de Sara Llorens de Serra.

Enregistrament realitzat per la seva néta, Alícia Mercader i Trias l'any 1978. Fotografia i enregistrament cedits per la família.