signatura_PNC2022.jpg

L'amiga de don Francisco

Nom de l'informant: Dolors Planella i Berga

Data i lloc de naixement: 1920 (La Pinya)

Municipi de residència: Riudaura

On, com i de qui la va aprendre: A casa, amb la seva àvia i la seva mare.

Fotografia de l'informant

 

Lletra:

Tant me'n truquen, m'empenyen la porta,   tant me'n truquen no em deixa dormir;
si fora lo don Francisco,   pronte baixaria a obrir.
-Si sou altre caballero,   deixeu-me calçar i vestir.
-Senyora, soy don Francisco,   i al que vostè sol servir.
Una mà en gafa la llave,   l'altra mà en gafa el cantí (?);
i en se(nt) a mitja escala,   i el cantí (?) se'ls va apagar.
-Valga'm el gloriós Sant Gil!   -No s'espanti no, senyora.
I als racons d'aquesta casa,   ja els (a) solia seguir.
Ja el gafa mano per mano,   l'acompanya al seu jardí,
ja l'assenten cadira d'or   i tres coixins de se(n)tí.
Hores hi passaren, hores,   don Francisco res no dir.
-Doncs què li passa, don Francisco,   que no en digui res de nit?
Si és que està cansat del camí   o si és que no es trobi bé...
-No estic cansat del camí;   lo que jo estic contemplant
de qui són aquests tres fills.
-De vostè, lo don Francisco,   el mitjà i el més petit,
i el més grandet de tots   és del traïdor del marit,
qu(e) una bala de cinquanta   bé el podria mig partir.
-No ho digui tan alt, senyora,   que ell ho podria sentir.
-Ai trista de mi, més trista,   he parlat per jo morir.
Meu marit, abans no em matis,   tres paraules deixa'm dir:
dones solteres i casades,   preneu e(s)periència de mi;
quan tingueu el marit fora,   no baixeu mai soles a obrir,
que us pensareu que és el maco,   serà el traïdor del marit.

Observacions:

Es tracta d'una balada d'origen castellà que se sol recollir amb els títols "Bernal Francés", "La amiga de Bernal Francés" o "La adúltera".

En català es troba recollida per Jacint Verdaguer probablement a la Plana de Vic abans de l'any 1868 i amb un títol semblant al que presentem aquí, "L'amiga de don Francisco (Bernal Francès)". Apareix al llibre "Cançons catalanes recollides per Jacint Verdaguer i acompanyades amb enregistraments del GRFO".

També apareix aquí, al volum II de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" de Francesc Pelagi Briz de l'any 1867 amb el títol de "La mala muller".

Més tard, Milà i Fontanals en publica diverses versions al "Romancerillo catalán" (1882) amb el nom de "La mujer perversa".

L'any 1900 apareix publicada al "Romancer Popular Català", de Ali-Ben-Noab-Tun (pseudònim d'Antoni Bulbena i Tosell) amb el títol de "La mort de la mala muller".

Al voltants de l'any 1918 i a Ripoll se'n recollia una versió amb el títol "Don Francisco".

A l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya també se'n recullen algunes versions. Per exemple, aquesta aplegada a Besalú l'any 1926 amb el nom de "L'esposa infidel".

També n'hem trobat dues versions amb el títol de "L'adúltera" al Cançoner de Pineda (1931), de Sara Llorens de Serra.

Enregistrament realitzat per la seva néta, Alícia Mercader i Trias l'any 1978. Fotografia i enregistrament cedits per la família.