Cançons
Salut, sublims muntanyes
Enregistrament realitzat l'octubre de 2025. Material cedit pel fill de la cantadora, Cesc Compte.
Salut, sublims muntanyes,
vosaltres que el cel toqueu,
sou belles, sou gemades,
sou gràcia i sou anhel,
sou anhel.
El cel us coloreja,
l’aire és pur i l’aire és sa;
vosaltres sou la pàtria
del més, del més alt pujolar,
tral·larà,
del més, del més alt pujolar,
tral·larà.
Tral·larà, tral·larà,
tral·larà, larà,
tral·larà, larà,
tral·larà, larà,
tral·larà, tral·larà,
tral·larà, larà,
larà, larà, larà, larà,
tral·larà.
Dalt de les vostres cimes
tot és pau i repòs,
al lluny resten les viles
dels odis i els rancors,
i els rancors.
Ací hom se n'oblida
de la terra i sos dolors;
vosaltres sou la pàtria
de tots, de tots els nostres cors,
tral·larà,
de tots, de tots els nostres cors.
Tral·larà, tral·larà,
tral·larà, larà,
tral·larà, larà,
tral·larà, larà,
tral·larà, tral·larà,
tral·larà, larà,
larà, larà, larà, larà,
tral·larà.
Es tracta d'un fragment d'una cançó excursionista esdevinguda molt popular en el món de la muntanya a través d'un arranjament coral de Josep Maria Parellada, director del Cor del Centre Excursionista de Catalunya, inclòs a l'EP homònim de 1965 amb el mateix títol que presentem. Més endavant n'apareixeria publicada una versió a l'emblemàtic EP col·laboratiu "Amunt! Cançons per la muntanya" (1977), de la Coral Sant Jordi, la Coral del CEC i el grup Esquirols.
L'autoria de la música és d'I. G. Leit; la de la lletra no l'hem sabut trobar. És probable que sigui la traducció d'un himne o cançó popular alemanya, igual que moltes altres cançons excursionistes que també recollim en aquest arxiu.
La Maria Pilar va aprendre les cançons que canta anant d'excursió, a partir de la dècada de 1950. Membre de la UEC (Unió Excursionista de Catalunya) de Girona, explica que les cantaven tot fent camí i també a les acampades al foc de camp. Com apunta ella mateixa: "En els campaments de muntanya on ens trobàvem amb grups d'altres centres d'excursionistes (jo estava a la UEC de Girona però vaig tenir molta relació amb el Foment Excursionista de Barcelona) apreníem cançons dels uns i els altres. És per aquesta afició a la muntanya que moltes de les cançons que vaig aprendre són cançons de muntanya. En aquest ambient, una senyora que hi havia a la colla i que tocava el piano ens va oferir a unes quantes d’anar a casa seva un cop per setmana i aprendre-les d’una manera més formal i ortodoxa".
