Vés al contingut

Cançons

El mestre

Nom de l'informant
Data i lloc de naixement
Municipi de residència
On, com i de qui la va aprendre
De la seva mare, mentre espellonaven.
Entrevista realitzada per Paula Costabella i Albert Massip, l'octubre de 2013 a l'Hostal de Sant Miquel de Campmajor.
Lletra

Un pare i una mare   no en tenen sinó en a mi,
me'n fan anar a l’escola   per (a)pendre de llegir,
i el mestre que m’ensenya   s'ha enamorat de mi.
-Ai, nena, no et facis monja,   que et casaràs amb mi.

I amb la pau, xiribiticlero
i amb la pau, xiribiticum,
i amb la pau, xiribiteclero
i amb la pau, xiribiticum.

Observacions

Es tracta d'una balada molt recollida en diversos cançoners. Joan Amades la recull com a cançó d'aplec i explica que era "molt cantada i ballada amb diversitat de melodies alegres i gracioses".

La primera referència que en tenim és a les "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853) de Milà i Fontanals, amb el títol "El maestro de la niña".

Francesc Pelagi Briz recull la mateixa que Milà al volum IV de "Cansons de la terra" (1874).

Més tard, l'any 1887, n'apareixia una versió recollida per Joan Segura i Valls al llibre "Miscelánea Folk-lórica", amb el títol "La puvilleta".

N'hem trobat també una versió al volum IV del "Cançoner Popular de Mallorca" (1975).