signatura_PNC2022.jpg

La dida

Nom de l'informant: Conxita Lloveras i Congost

Data i lloc de naixement: 16/12/1928 (La Bisbal d'Empordà)

Municipi de residència: La Bisbal d'Empordà

On, com i de qui la va aprendre: Del seu pare, Hermes Lloveras.

Fotografia de l'informant

 

Lletra:

El rei ha tingut un infantó   que l'ha hagut de donar a dida;
l'infantó no en vol callar   ni en bressol ni en cadira.
Només a la vora del foc,   a la falda de la dida;
la dida ja fa un gran foc   de llenya seca d'alzina.
I amb la resplandor del foc,   la dida queda adormida
i quan es va despertar   trobà l'infant cendra viva.
La dida ja fa un gran crit:   -Valga'm Déu, Verge Maria!
Les veïnes ho han sentit:   -Ai, i què t'ha passat, dida?
-S'ha cremat un llençolet,   dels millors que el rei tenia.
-Dida, aquí teniu diners,   aneu-(vo)s-en per les botigues.
-Si a les botigues no n'hi ha,   (a)neu a les argenteries.
Mentre estaven dient això,   el rei i la reina arriben.
-Dida, en (u)n teniu el noi,   que jo veure'l el voldria.
-El noi és en el bressol,   que si no dorm, dormiria.
-Dida, aneu-me'l a buscar,   que jo veure'l el voldria.
-El noi és en el bressol,   que si no dorm, dormiria.

       -I així s'acaba...-

Observacions:

És una balada antiga que trobem en molts cançoners i amb diverses variants. Se la coneix sobretot amb el títol de "La dida" o "La dida de l'infant". Ja la recopilava Milà i Fontanals a "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853), així com Francesc Pelagi Briz al primer volum de "Cansons de la terra" (1866).

Gravació i fotografia de Carles Sanjosé a la seva àvia paterna, fetes el juliol de 2016.